Comitè de Redacció i Consell Assessor

Comitè de Redacció:

Andreu Mayayo i Artal, director. Catedràtic d’Història Contemporània i Vicedirector del Centre d’Estudis Històric Internacionals - Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Les seves línies de recerca s’han orientat a la història local, el món rural, els moviments socials -sindicals i polítics- i, darrerament, sobre la Transició democràtica espanyola. El seu darrer llibre publicat és La veu del PSUC. Josep Solé Barberà, advocat (2007).

Javier Tébar Hurtado, subdirector. Doctor en Història per la UAB. Director de l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya. Les seves investigacions s'han centrat en l'àmbit de la història social i política sobre els anys trenta i la dictadura de Franco, especialment sobre el sindicalisme i cultures polítiques, tant en la seva vessant agrària com industrial. La seva darrera recerca és “Immigració i treball a Catalunya, 1939-1975”, dins de l’estudi “Memòries del viatge” MHIC (2009).

Conxita Mir i Curcó. Catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida. Va iniciar les seves investigacions en el camp de la sociologia electoral històrica, de la Restauració a la Segona República. Des de fa anys treballa sobre qüestions relacionades amb l'època franquista, més concretament sobre violència política, repressió i "memòria històrica". Entre les últimes publicacions es troba la coordinació de la col·lecció de DVD's sobre la guerra civil i la postguerra al Front del Segre, que té com a títol Llocs de Memòria amb Història, produïts i editats per la Universitat de Lleida (2004-2006).

Jordi Mir Garcia. Professor associat de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la UPF i de la Càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals. Ha estat l’editor del volum El Viejo Topo treinta años después (2006). Té publicacions dedicades a la historia de les idees contemporànies en diferents obres col·lectives i en revistes com Papeles de relaciones ecosociales y cambio social, El Viejo Topo o Viento Sur.

Giaime Pala. Llicenciat en Lletres i Filosofia (secció Història Contemporània) per la Universitat de Cagliari (Itàlia). Actualment està finalitzant la seva tesi doctoral sobre el Partit Socialista Unificat de Catalunya en els anys del tardofranquisme. Ha editat els llibres El inicio del fin del mito soviético. Los comunistas occidentales ante la Primavera de Praga (2008) i El PSU de Catalunya. 70 anys de lluita pel socialisme. Materials per a la història (2008).

José Manuel Rúa Fernández. Professor associat del Departament d’Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I de Castelló. Doctor en Història por la Universitat de Barcelona. És personal investigador del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. És autor de diverses publicacions sobre II República, Guerra civil, Franquisme i Transició; i del llibre Nacionalisme i món sindical a Catalunya (1974-1990), (2008).

Joan Maria Thomàs i Andreu. Professor titular d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili. Especialitzat en l'estudi de la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme. Ha treballat en l'anàlisi del feixisme i de l'extrema dreta catalana i espanyola en general. Ha centrat també alguns dels seus treballs en aspectes comparatius dels feixismes, estudis biogràfics i, des del 2002, estudia les relacions entre la política nord-americana i la dictadura franquista. La seva última obra és Rooselvelt y Franco: de la Guerra Civil española a Pearl Harbor (2008).

Nadia Varo Moral. Llicenciada en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. La tesi doctoral que està preparant té com principal objecte la relació entre les treballadores, la conflictivitat laboral i el moviment obrer a l’àrea de Barcelona durant el franquisme. Ha estat autora de l’article “Teixint la protesta. La conflictivitat laboral femenina a l’àrea de Barcelona durant el franquisme”, (2006) i és coautora del llibre editat per José Babiano, Del hogar a la huelga. Trabajo, género y movimiento obrero durante el franquismo, (2007).

Pere Ysàs i Solanes. Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en la història social i política de l'època franquista i de la transició de la dictadura a la democràcia, els temes principals que ha abordat han estat l'oposició antifranquista, les condicions de vida i de treball durant la immediata postguerra, la conflictivitat social i els treballadors, i més recentment les crisis internes de la pròpia dictadura durant els anys setanta. La seva obra més recent, junt amb Carme Molinero, és La anatomía del franquismo (2008).

SEGLE XX revista catalana d'història

Consell Assessor

Teresa Abelló. Professora titular d’història contemporània (Universitat de Barcelona). Les seves investigacions s'han centrat en història del moviment obrer català, especialment l'anarquisme, de la Segona República i l'actuació dels intel·lectuals. El seu últim llibre és El Debat estatutari del 1932 (2007).

Aldo Agosti. Professore ordinario storia contemporanea (Università di Torino). La seva obra s'ocupa, principalment, de la història del comunisme, tant a Itàlia, com a nivell internacional i de la resistència al feixisme. Entre les seves últimes aportacions destaca Togliatti: un uomo di frontiera (2003)

Ana Aguado. Catedràtica d’història contemporània (Universitat de València). Membre de l’Institut Universitari d'Estudis de la Dona de la Universitat de València. Les seves línies d'investigació han tingut com a eix la revolució burgesa i les seves implicacions socials, la història de les dones i les relacions de gènere. És autora de La Modernización de España (1917-1939): cultura y vida cotidiana (2002).

Julio Aróstegui. Catedrático de historia contemporánea (Universidad Complutense de Madrid). És director de la Cátedra Extraordinaria “Memoria Histórica del Siglo XX” i editor d’“Hispania Nova”, revista d'història contemporània. Ha treballat sobre el carlisme, el moviment obrer espanyol, la guerra civil i l'anomenada Història del Present. És un dels historiadors espanyols que més atenció ha dedicat als problemes teòrics de la Història. Recentment ha editat l'obra col·lectiva Guerra civil. Mito y memoria (2006).

José Babiano. Doctor en historia contemporánea (Universidad Autónoma de Madrid) y director de l’Archivo del Trabajo (Fundación 1º de Mayo). Les seves preocupacions historiogràfiques s'han dirigit a la història del moviment obrer, l'impacte del fordisme a Espanya, el paternalisme industrial i els aspectes relacionats amb el treball i a l'emigració espanyola a França. És coautor i coordinador de Del hogar a la huelga: trabajo, género y movimiento obrero durante el franquismo (2007).

Sebastian Balfour. Professor Emeritus of Contemporany Spanish Studies at the London School of Economics. Ha centrat les seves investigacions en la història contemporània d'Espanya, des de 1898 fins al govern d'Aznar, prestant especial atenció al colonialisme espanyol a Marroc, el moviment obrer sota el franquisme i la història política. La seva última obra, escrita conjuntament con A. Quiroga, és España reinventada: nación e identidad desde la transición (2007).

Francesco Barbagallo. Professore ordinario di storia contemporanea (Università di Napoli Federico II). Els seus estudis versen sobre la història d'Itàlia, en particular del Mezzogiorno, des del segle XVIII a l'actualitat. Ha prestat especial atenció als aspectes metodològics i els problemes polítics, socials i culturals. És director de la revista "Studi Storici". El seu últim treball és Enrico Berlinguer (2006).

Francesc Bonamusa. Catedràtic d’història contemporània (Universitat Autònoma de Barcelona). La seva obra està centrada en la història del moviment obrer, especialment del comunisme antiestalinista, la política de la Generalitat durant la Segona República i la història dels Balcans, com a Pueblos y naciones en los Balcanes: siglos XIX y XX : entre la media luna y la estrella roja (1998).

Wayne H. Bowen. Professor and Chair (Department of History, Southeast Missouri State University). Ha treballat temes d'història militar, especialment el paper d'Espanya durant la Segona Guerra Mundial i les relacions entre el franquisme i el règim nazi. Les seves últimes investigacions es dirigeixen a la història d'Orient Mitjà. Aquest any ha publicat History of Saudi Arabia.

Luciano Casali. Professore ordinario di storia contemporania (Univesità di Bolonia). Els seus interessos científics s'han dirigit a la història del moviment obrer i camperol italians. Ha explorat el fenomen del feixisme, des d'un punt de vista comparat, dedicant-se especialment al cas espanyol. El seu últim treball en aquest camp és Franchismo: sui caratteri del fascismo spagnolo (2005).

Robert Coale. Maître de conférences (Département d'études hispaniques et hispano-américaines, Université Paris 8 – Vincennes – Saint Denis). Especialista en la història de les Brigades Internacionals i en el paper dels voluntaris nord-americans en la Guerra Civil espanyola. Ha publicat diferents articles i col·laboracions sobre el tema.

Àngel Duarte. Catedràtic d’història contemporània (Universitat de Girona). Les seves investigacions s'han centrat en la cultura política republicana, tant a Catalunya com a Espanya, durant el tram final del segle XIX i primer terç del segle XX. La seva aportació més recent és Republicans, jugant amb foc: de Lluís Companys a Josep Tarradellas (2006).

Montserrat Duch. Professora titular d’història contemporània (Universitat Rovira i Virgili). Ha dut a terme investigacions sobre la història de les dones, les polítiques de la memòria i els seus usos públics, la història del franquisme i de la transició espanyola. Entre els seus últims llibres destaca Dones públiques: política i gènere a l'Espanya del segle XX (2006).

Francisco Erice. Profesor titular de historia contemporánea (Universidad de Oviedo). Les seves investigacions s'han centrat en la història d'Astúries, del comunisme i el republicanisme a l'Espanya contemporània. També ha publicat diversos treballs entorn del concepte de memòria col·lectiva. Va ser coordinador de l'estudi col·lectiu Los comunistas en Asturias (1920-1982) (1996).

Francisco Fernández Buey. Catedràtic de Filosofia del Dret, Moral i Política (Universitat Pompeu Fabra). Filòsof i escriptor. Els seus assaigs han inclòs un ampli ventall de temes: el marxisme, el pacifisme, la desobediència social, les utopies i distòpies, el xoc de cultures o el pensament polític a l'Espanya del segle XVI. El seu últim llibre és Utopías e ilusiones naturales (2007).

Josep Maria Fradera. Catedràtic d’història contemporània (UPF). Les seves principals línies d'investigació han estat la història econòmica, política i cultural catalana i espanyola durant el segle XIX, el nacionalisme català i el colonialisme espanyol a Amèrica i a les Filipines en els segles XVIII i XIX. La seva aportació més recent és Colonias para después de un imperio (2005).

Josep Fontana. Catedràtic emèrit d’història i institucions (UPF). La seva àmplia producció historiogràfica s'ha centrat en la història econòmica, la història espanyola del segle XIX, la història de la hisenda i en problemes teòrics i metodològics de la història. Aquest any ha publicat La Guerra del Francès (1808-1814).

Pere Gabriel. Catedràtic d’història contemporània (UAB). La seva producció historiogràfica ha versat sobre història del moviment obrer, la història social i el republicanisme popular català. El seu últim llibre és El Catalanisme i la cultura federal: història i política del republicanisme popular a Catalunya el segle XIX (2007).

Ferran Gallego. Professor titular d’història contemporània (UAB). Ha publicat treballs sobre història de Bolívia, l'extrema dreta, el feixisme i el nazisme, els fets de maig de 1937 i la transició espanyola. Aquest any ha publicat El mito de la transición.

François Godicheau. Professeur d’histoire (Institut d‘études ibériques de la Université Bordeaux III- Michel de Montaigne). La seva obra s'ha centrat en la història de la Guerra Civil espanyola. La seva aportació més recent és La Guerre d'Espagne: de la démocratie à la dictadure (2006).

Santos Juliá. Catedrático de historia del pensamiento político y movimientos sociales (Universidad Nacional de Educación a Distancia). És autor de nombrosos treballs sobre història política i social d'Espanya durant el segle XX, sobretot sobre el període republicà i el franquisme. És editor de les obres de Manuel Azaña. S'ha preocupat per les relacions entre sociologia i història. Entre les seves obres figura més recent Historias de las dos Españas (2004).

Josep Lluís Martín Ramos. Catedràtic d’història contemporània (UAB). Especialista en el període republicà i en història del moviment obrer i del socialisme i el comunisme a Catalunya, especialment de la història del PSUC. Director de la revista MHiC. Entre les seves recents aportacions hi ha Rojos contra Franco (2002).

Carme Molinero. Professora titular d’història contemporània (UAB). Les seves investigacions s'han centrat en la història social i política espanyola des de la instauració del règim franquista, amb especial interès per les polítiques socials de la dictadura, el moviment obrer, la condició femenina i la memòria. Aquest any ha publicat, junt amb Pere Ysàs, La Anatomía del franquismo: de la supervivencia a la agonía: 1945-1977.

Mary Nash. Catedràtica d’història contemporània (Universitat de Barcelona). Ha centrat el seu treball en l’estudi de les dones a Espanya. És fundadora de la Asociación Española de Investigación en la Historia de Mujeres. També és una de les directores de la revista Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. El seu últim llibre és Dones en transició: de la resistència política a la legitimitat feminista: les dones en la Barcelona de la transició (2007).

Claudio Natoli. Professore straordinario di storia contemporanea (Università di Cagliari). La seva producció historiogràfica ha tractat la història de Sardenya, la història comparada del feixisme, l'Espanya dels anys 30 i la Guerra Civil espanyola. Entre les seves obres més recent està Il Socialismo nella Storia di Italia (2003).

Xosé Manoel Nuñez Seixas. Catedrático de historia contemporánea (Universidade de Santiago de Compostela). La seva tasca d'investigador se centra fonamentalment en l'estudi de la qüestió nacional a l'Europa del segle XX. Ha abordat l'anàlisi de les dimensions sociopolítiques de l'emigració gallega a Amèrica. La seva última obra és Imperios de muerte: la guerra germano-soviética 1941-1945 (2007).

Manuel Pérez Ledesma. Catedrático de historia contemporánea (UAM). Ha treballat sobre història del moviment obrer i dels moviments socials, i recentment sobre la teoria i la història de la ciutadania. Aquest any ha publicat com a coeditor Liberales eminentes.

Paul Preston. Professor of Contemporany Spanish Studies (London School of Economics and Political Science). Prolífic autor de diverses obres sobre la història contemporània d'Espanya. És director del Centre Cañada Blanch para el Estudio de la España Contemporánea. L'últim any ha publicat El Gran manipulador: la mentira cotidiana de Franco.

Maria Dolores Ramos. Catedrática de historia contemporánea (Universidad de Málaga). Especialista en història social i de les dones, amb especial interès ha abordat temes com l'acció col·lectiva i la ciutadania. Ha coordinat el volum República y republicanas en España (2006).

Alberto Reig Tapia. Catedràtic de ciència política (URV). Especialista en l'Espanya contemporània des de la perspectiva de la cultura política. Recentment ha centrat els seus treballs en la crítica de la història revisionista. Aquest any ha publicat Revisionismo y política: Pío Moa revisitado.

Borja de Riquer. Catedràtic d’història contemporània (UAB). Especialista en història política de Catalunya i Espanya, ha posat especial atenció en el fenomen del catalanisme conservador i en la història del franquisme. El seu últim llibre és Francesc Cambó: entre la monarquia i la república (1930-1932) (2007).

Fernando Rosas. Professor catedrático de história (Universidade Nova Lisboa). Ha centrat els seus estudis en la història del feixisme portuguès i l’Estado Novo. La seva obra més recent és Lisboa Revolucionária (2007).

Henry Rousso. Directeur de recherche au CNRS Institut d'Histoire du Temps Présent. Especialista en la història de França durant la Segona Guerra Mundial i sobre el règim de Vichy. El seu estudi més recent és Mémoires Europe-Asie (2007).

Miguel Ángel Ruiz Carnicer. Profesor titular de historia contemporánea (Universidad de Zaragoza). Especialitzat en història del franquisme i especialment dels moviments estudiantils i les associacions juvenils. És coautor de Estudiantes contra Franco (1939-1975): oposición política y movilización juvenil (2007).

Ismael Saz. Catedràtic d’història contemporània (UV). L'objecte inicial de les seves investigacions va ser la guerra civil espanyola i les relacions amb la Itàlia feixista. Posteriorment ha contribuït al debat sobre la història del feixisme i el franquisme a Espanya, així com específicament a les actituds sota el franquisme a València. El seu últim llibre en solitari és Fascismo y franquismo (2004).

Vicente Sanz Rozalén. Professor titular d’història contemporània (Universitat Jaume I-Castelló). Els seus estudis han versat sobre història social del segle XIX, el carlisme i els treballadors i el món del treball. És coeditor de En el nombre del oficio: el trabajador especializado: corporativismo, adaptación y protesta (2005).

Antoni Segura. Catedràtic d’història contemporània (UB). Director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Especialista en història del món actual i, particularment, del món àrab i islàmic. Aquesta any ha publicat El mundo islámico.

Susanna Tavera. Catedràtica d’història contemporània (UB). Ha centrat les seves investigacions en la història de la dona i dels moviments socials, en especial de l'anarcosindicalisme. Recentment ha fet atenció a la vida de polítiques republicanes. És autora de Federica Montseny la indomable, 1905-1994 (2005).

Enzo Traverso. Maître de conférences en sciences politiques (Université de Picardie – Jules Verne, Amiens). Entre els seus temes d'investigació destaquen l'Holocaust nazi i el totalitarisme. És especialista en la filosofia jueva alemanya, en el nazisme, l'antisemitisme i en les dues guerres mundials. També ha dedicat estudis al tema de la memòria històrica. Una de les seves últimes obres és El Pasado, instrucciones de uso: historia, memoria, política (2007).

Enric Ucelay-Da Cal. Catedràtic d’història contemporània (UPF). Els seus interessos historiogràfics passen per la història del nacionalisme i el separatisme català, la Catalunya dels anys 20 i 30 o la figura de Francesc Macià. El seu llibre més recent és El Imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D'Ors y la conquista moral de España (2003).

Javier Ugarte. Profesor titular de historia contemporánea (Euskal Herriko Unibertsitatea – Universidad del País Vasco). Els seus estudis s'han centrat en la història contemporània del País Basc, especialment de la història del nacionalisme basc. Director de l’Instituto Universitario de Historia Social “Valentín de Foronda” (2004-2007). Entre les seves últimes obres, figura com a coautor de Historia de Álava (2003).

Joan Villarroya. Catedràtic d’història contemporània (UB). Les seves investigacions han versat, bàsicament, sobre diferents aspectes de la Guerra Civil espanyola, els bombardeigs, la repressió, l'exili. Entre els seus llibres més recents figura El Refugi 307: la guerra civil i el Poble-Sec, 1936-1939 (2003).

Ricard Vinyes. Professor titular d’història contemporània (UB). Els seus estudis s'han centrat en l'estudi dels moviments socials i la seva articulació cultural. Destaquen els seus estudis sobre la repressió franquista i les preses polítiques. La seva última obra és Presas políticas (2006).

PRESENTACIÓ

SEGLE XX és una revista catalana especialitzada en la història del segle XX, que neix d'una col·laboració professional i independent entre historiadors universitaris i una organització amb un fort arrelament social com és CCOO de Catalunya, mitjançant la Fundació Cipriano García - Arxiu Històric de CCOO de Catalunya. En aquest sentit, vol consolidar un àmbit de relacions que sempre ha existit de manera informal, però que, ben segur, calia potenciar tal com s'ha fet a països com Itàlia, França i Alemanya.

SEGLE XX vol ser un espai de relació entre la Universitat i la Societat, amb l'objectiu de donar a conèixer la recerca històrica i els principals debats historiogràfics amb una voluntat crítica i plural, tenint en compte els departaments universitaris, centres de recerca consolidats i associacions de tota mena interessades en la història contemporània.

SEGLE XX s'estructura en tres grans seccions: Recerques i assaigs, Debats, i Ressenyes i notes de lectura. En la primera secció volem donar a conèixer tesis doctorals inèdites i noves aportacions en l'àmbit temàtic o de les fonts. En la segona fugim dels dossiers monogràfics per a assumir el repte d'un debat per escrit entre dos autors, seguint el format de proposta inicial, rèplica i contrarèplica. Finalment, volem contribuir a la crítica, més enllà de la ressenya, de la producció historiogràfica divulgada, principalment, en format de llibre.

SEGLE XX és una eina per a formular els problemes teòrics i metodològics propis dels estudis especialitzats, facilitant la reflexió al voltant dels conflictes i discussions sobre la mateixa pràctica historiogràfica. Ens interessa i molt: les fonts utilitzades, les hipòtesis de treball, la conversa amb la resta d'especialistes, l'estructura narrativa,...

SEGLE XX estimularà la reflexió sobre el paper dels historiadors i la naturalesa dels discursos sobre el nostre passat recent i els seus usos públics amb el desig d'intervenir en el debat al voltant de l'anomenada memòria històrica.

SEGLE XX aspira a parlar d'Història amb majúscules i d'arreu, amb la finalitat de posar en contacte experiències, debats i discussions, que es produeixen per tot el món, sense fronteres nacionals, ni de cap tipus, tal com ho palesa amb escreix la composició del seu Consell Assessor, interessant-se en la crítica oberta però sempre raonada.