Segle XX inclosa a DICE

SEGLE XX, revista catalana d'història ha estat inclosa a

Difusión y Calidad Editorial de las Revistas Españolas de Humanidades y Ciencias Sociales y Jurídicas (DICE) que "tiene el objetivo de facilitar el conocimiento y la consulta de algunas de las características editoriales de las revistas españolas de Humanidades y Ciencias Sociales más estrechamente ligadas a la calidad y menos sujetas a interpretaciones. En esta nueva versión de DICE se incluyen indicadores como los mecanismos de evaluación de originales que emplean las revistas, la apertura institucional e internacional de las contribuciones publicadas, el cumplimiento de la periodicidad, el número de criterios Latindex que cumple y la categoría que las revistas ocupan en tres sistemas diferentes de evaluación: ANEP, CARHUS y ERIH. Asimismo, además de indicar en qué bases de datos multidisciplinares y especializadas de prestigio internacional se encuentra indizada la revista, se asigna una puntuación general a la presencia en esas bases de datos en función de su relevancia y de sus exigencias para incorporar títulos de revista".

http://dice.cindoc.csic.es/

SEGLE XX en ISOC

La revista Segle XX. Revista catalana d`història con ISSN 1889-1552, ha sido objeto de un proceso de valoración orientado a seleccionar para la base de datos ISOC aquellas publicaciones que superan un determinado umbral de calidad editorial e interés científico-técnico. La revista ha sido seleccionada y se ha incluido en el Directorio "Revistas de Ciencias Sociales y Humanidades"

http://bddoc.csic.es:8080/detalles.html?tabla=revi&bd=ISOC&id=2235

Recerques i assaigs

1. David Reynolds, Churchill, Roosevelt i l’enigma de Stalin, 1941-1945
Manuel López Esteve, Els fets d’Octubre de 1934: més enllà de l’acció governamental
Alberto Reig Tapia, Entre Història, Literatura i Memòria: “Aquesta es la meva història, que no me l’han contada”
Michael Richards, Falange, Autarquia i crisi: la vaga general de Barcelona de 1951
Misael Arturo López Zapico, Accions i percepcions. Els ambaixadors nord-americans durant la transició espanyola a la democràcia (1969-1978)

Debat

1. José Luis Oyón, Història urbana com història social obrera: algunes reflexions sobre “La quiebra de la ciudad popular”
2. Francesc Roca, L’èxit del model urbà català
3. José Luis Oyón, Una ciutat desigual

Ressenyes i notes de lectura

1. Juan José Linz, Obras escogidas. 1: Fascismo: perspectivas históricas y comparadas. Edición de José Ramón Montero y Thomas Jeffrey Miley, Madrid, CEPC, 2008. Ismael Saz

2. Josep Ma Fradera, La pàtria dels catalans. Ed. La Magrana. Barcelona, 2009. Joan Lluís Marfany

3. Stanley G. Payne, España una historia única. Temas de Hoy. Madrid, 2008. Michael Seidman

4. Josep Peirats i Valls, De mi paso por la vida. Flor del Viento, 2009. Aurora Bosch

5. Giles MacDonogh, After the Reich, the Brutal History of Allied Occupation, Basic Books. New York. 2009. André Lambelet

6. David A. Messenger, L’Espagne Républicaine. French Policy and Republicanism in Liberated France. Sussex. 2008. François Godicheau

7. Luiza Iordache, Republicanos españoles en el Gulag (1939-1956), ICPS, 2008. Magdalena Garrido Caballero

8. Antonio González Quintana, Políticas archivísticas para la defensa de los derechos humanos. Red de Archivos Históricos de CCOO - ICA. Santiago de Compostela, 2009 / Ramon Alberch i Fugueras, Archivos y derechos humanos. Trea. Gijón, 2008. Mateo Páez

9. Damián A. González Madrid (Coord.), El franquismo y la transición en España. Desmitificación y reconstrucción de la memoria de una época. Libros de la Catarata. Madrid, 2008 / Nigel Townson, España en cambio. El segundo franquismo, 1959-1975. Siglo XXI. Madrid, 2009. Glicerio Sanchez Recio.

10. Jordi Amat, Els laberints de la llibertat: vida de Ramon Trias Fargas. La Magrana. Barcelona, 2009. Josep Contreras Ruiz

11., Mercè Morales, La Generalitat de Josep Irla i l’exili polític català. Ed. Base. Barcelona, 2008. Josep M. Roig Rosich

12. Gemma Rubí i Francesc Espinet (Eds.), Solidaritat Catalana i Espanya. Ed. Base. Barcelona, 2009. Marició Janué

13. José Babiano i Ana Fernández Asperilla, La patria en la maleta. Historia social de la emigración española a Europa. Centro de Documentación de las Migraciones – Fundación 1º de Mayo, Ediciones GPS. Madrid, 2009 / Joseba de la Torre i Gloria Sanz Lafuente, Migraciones y coyuntura económica del franquismo a la democracia. Prensas Universitarias de Zaragoza. Zaragoza. 2008. María José Vilar García

14. Julián Casanova i Carlos Gil Andrés, Una historia de España en el siglo XX. Ariel. Barcelona, 2009. Javier Rodrigo

15. Eduardo González Calleja (Ed.), Rebelión en las aulas. Movilización y protesta estudiantil en la España contemporánea 1865-2008. Alianza. Madrid, 2009 / Sergio Rodríguez Tejada, Zonas de libertad: dictadura franquista y movimiento estudiantil en la Universidad de Valencia. 2 vols. Universitat de València – Servei de Publicacions. València, 2009. José Luis Ledesma

16. Jaume Suau i Puig, Rwanda guerra i pau: les claus per entendre un conflicte. Publicacions i Edicions de la UB. Barcelona, 2009. Enric Prat

17. Feliciano Montero, La Iglesia: de la colaboración a la disidencia 1956-1975. Ediciones Encuentro. Madrid, 2009. Josep Gelonch

18., Miguel Ángel del Arco Blanco, Hambre de siglos. Mundo rural y apoyos sociales del franquismo en Andalucía Oriental (1936-1951), Comares Editorial, Granada, 2007. Miguel del Cabo Villaverde

19.,Montserrat Duch i Meritxell Ferré, De súbdites a ciutadanes. Dones a Tarragona, 1939-1982. Cercle d’Estudis Històrics Guillem Oliver. Tarragona, 2009. Carme Agustí

20. Eduard Puigventós, Complot contra Companys. L’afer Rebertés i la trama catalanista per aconseguir la Generalitat durant la Guerra Civil. IEC. Barcelona, 2008. Miquel de Toro

21. David, Priestland, Bandera roja: historia politica y cultural del comunismo. Crítica. Barcelona, 2010. Víctor Santidrián

Recerques i assaigs

1. Sebastian Balfour, Nació i identitat a l’Espanya contemporània
2. Santos Juliá, Història dels intel·lectuals. Espanya segle XX
3. Sasha D. Pack, Turisme, franquisme i diplomàcia del consumisme
4. Alberto Pellegrini, Les visions del franquisme sobre el feixisme italià.
5. Joan Villarroya, Sobre l’exèrcit i el cop d’estat del 18 de juliol de 1936
6. Josep Fontana, La nova història de la guerra freda

Debats: La transició política a la democràcia en Espanya

Ferran Gallego, La genealogia de la transició política espanyola, 1973-1977
Álvaro Soto, Va haver-hi transició? Arguments per a un debat
Ferran Gallego, Quina transició hi va haver? La crisi del franquisme, el desenvolupament de la reforma i els orígens de la ruptura política espanyola

Ressenyes i notes de lectura

1. Francisco Morente, de Jordi Gracia, La vida rescatada de Dionisio Ridruejo, Anagrama, 2008
2. Xavier Casals, George L. Mosse, Haciendo frente a la historia: una autobiografía. Universitat de València. Servei de Publicacions, 2008. I també Emilio Gentile, Il fascino del persecutore. George Mosse e i totalitarismi. Carocci, 2007
3. Martí Marín, José Manuel Rúa, Nacionalisme i món sindical a Catalunya. CTESC, 2008, Paola Lo Cascio, Nacionalisme i autogovern. Catalunya, 1980-2003. Afers, 2008
4. Conxita Mir, José Antonio Piqueras, Cánovas y la derecha española. Del magnicidio a los “neocons”, Península, 2008.
5. Fernando Hernández Holgado, Josefina Cuesta, La odisea de la memoria. Historia de la memoria en España, Siglo XX. Alianza, 2008. Ricard Vinyes, El Estado y la memoria. RBA, 2009.
6. Miren Llona, C. Borderías, Géneros y políticas del trabajo en la España Contemporánea 1836-1936, Icaria, 2008. Ana Fernández Asperilla, José Babiano Mora, Mujeres bajo el franquismo: compromiso antifranquista, AMESDE, 2009
7. Francesc Vilanova, Manuel Ros Agudo, La gran tentación. España, el Imperio colonial y los planes de intervención en la Segunda Guerra Mundial. Crítica, 2008
8. David Ginard Feron, Luis Zaragoza Fernández, Radio Pirenaica. La voz de la esperanza antifranquista. Marcial Pons, 2008.
9. Miguel Ángel Ruiz Carnicer, C. Molinero i P. Ysàs, Anatomía del franquismo. Crítica, 2008.
10. Pere Gabriel, el llibre d’Àngel Duarte, Republicans jugant amb foc: de Lluís
Companys a Josep Tarradellas. L’Esfera dels llibres, 2006.
11. Francesc Bonamusa, Ángel Viñas, El honor de la República. Crítica. Barcelona, 2008
12. Carles Santacana, Santos Juliá, Vida y tiempo de Manuel Azaña (1880-1940). Taurus. 2008.
13. José Luis Martín Ramos, Josep Puigsech, El PSUC y la Internacional Comunista. Viejo Topo, 2009.
14. Manel Risques, Jorge Fernández Coppel, Queipo de Llano.Memorias de la Guerra Civil, L’Esfera, 2008; i Enrique Sacanell, 1936, la conspiración. Síntesis, 2008
15. Enrique Moradiellos, Jorge Martínez Reverte, El arte de matar. Cómo se hizo la Guerra Civil española. RBA, 2009.
16. Josep Sánchez Cervelló, Manuel Loff , O nosso século é fascista!, EDITORIAL 2008
17. Alejandro Andreassi, El imperio de Hitler. Ascenso y caída del Nuevo Orden Europeo. Crítica, 2008
18. Jordi Llorens, Pere Anguera, L’11 de Setembre. Història de la Diada. Publicacions de l’Abadia, 2008.
19. Montserrat Duch, Abdón Mateos, (Ed.) La España de los cincuenta. Eneida, 2008 i Glicerio Sánchez Recio, Eppure si muove, La percepción de los cambios en España (1959-1976), Biblioteca Nueva, 2008
20. Luciano Casali, Edward Bernays, Propaganda, Barcelona, Melusina, 2008.

Comitè de Redacció i Consell Assessor

Comitè de Redacció:

Andreu Mayayo i Artal, director. Catedràtic d’Història Contemporània i Vicedirector del Centre d’Estudis Històric Internacionals - Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Les seves línies de recerca s’han orientat a la història local, el món rural, els moviments socials -sindicals i polítics- i, darrerament, sobre la Transició democràtica espanyola. El seu darrer llibre publicat és La veu del PSUC. Josep Solé Barberà, advocat (2007).

Javier Tébar Hurtado, subdirector. Doctor en Història per la UAB. Director de l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya. Les seves investigacions s'han centrat en l'àmbit de la història social i política sobre els anys trenta i la dictadura de Franco, especialment sobre el sindicalisme i cultures polítiques, tant en la seva vessant agrària com industrial. La seva darrera recerca és “Immigració i treball a Catalunya, 1939-1975”, dins de l’estudi “Memòries del viatge” MHIC (2009).

Conxita Mir i Curcó. Catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida. Va iniciar les seves investigacions en el camp de la sociologia electoral històrica, de la Restauració a la Segona República. Des de fa anys treballa sobre qüestions relacionades amb l'època franquista, més concretament sobre violència política, repressió i "memòria històrica". Entre les últimes publicacions es troba la coordinació de la col·lecció de DVD's sobre la guerra civil i la postguerra al Front del Segre, que té com a títol Llocs de Memòria amb Història, produïts i editats per la Universitat de Lleida (2004-2006).

Jordi Mir Garcia. Professor associat de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la UPF i de la Càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals. Ha estat l’editor del volum El Viejo Topo treinta años después (2006). Té publicacions dedicades a la historia de les idees contemporànies en diferents obres col·lectives i en revistes com Papeles de relaciones ecosociales y cambio social, El Viejo Topo o Viento Sur.

Giaime Pala. Llicenciat en Lletres i Filosofia (secció Història Contemporània) per la Universitat de Cagliari (Itàlia). Actualment està finalitzant la seva tesi doctoral sobre el Partit Socialista Unificat de Catalunya en els anys del tardofranquisme. Ha editat els llibres El inicio del fin del mito soviético. Los comunistas occidentales ante la Primavera de Praga (2008) i El PSU de Catalunya. 70 anys de lluita pel socialisme. Materials per a la història (2008).

José Manuel Rúa Fernández. Professor associat del Departament d’Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I de Castelló. Doctor en Història por la Universitat de Barcelona. És personal investigador del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. És autor de diverses publicacions sobre II República, Guerra civil, Franquisme i Transició; i del llibre Nacionalisme i món sindical a Catalunya (1974-1990), (2008).

Joan Maria Thomàs i Andreu. Professor titular d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili. Especialitzat en l'estudi de la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme. Ha treballat en l'anàlisi del feixisme i de l'extrema dreta catalana i espanyola en general. Ha centrat també alguns dels seus treballs en aspectes comparatius dels feixismes, estudis biogràfics i, des del 2002, estudia les relacions entre la política nord-americana i la dictadura franquista. La seva última obra és Rooselvelt y Franco: de la Guerra Civil española a Pearl Harbor (2008).

Nadia Varo Moral. Llicenciada en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. La tesi doctoral que està preparant té com principal objecte la relació entre les treballadores, la conflictivitat laboral i el moviment obrer a l’àrea de Barcelona durant el franquisme. Ha estat autora de l’article “Teixint la protesta. La conflictivitat laboral femenina a l’àrea de Barcelona durant el franquisme”, (2006) i és coautora del llibre editat per José Babiano, Del hogar a la huelga. Trabajo, género y movimiento obrero durante el franquismo, (2007).

Pere Ysàs i Solanes. Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en la història social i política de l'època franquista i de la transició de la dictadura a la democràcia, els temes principals que ha abordat han estat l'oposició antifranquista, les condicions de vida i de treball durant la immediata postguerra, la conflictivitat social i els treballadors, i més recentment les crisis internes de la pròpia dictadura durant els anys setanta. La seva obra més recent, junt amb Carme Molinero, és La anatomía del franquismo (2008).